
Malgrat que la causa d'aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l'edat o causes de l'estres. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la perdua de memoria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. Quan un metge n'és informat i es sospita de la presència d'Alzheimer, el diagnostic generalment es confirma amb una avaluacio del comportament del pacient i amb test congnitius, tot i que, si es pot, sovint tambe se li fa escaner celebral
A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l'agressivitat, canvis d'humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort. El pronòstic individual és difícil d'assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L'Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d'esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d'aproximadament set anys. Menys del 3% dels individus viu més de 14 anys després del diagnòstic.
Ja que l'Alzheimer es tracta d'una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. Per tant, el rol de cuidador és preferiblement adoptat per el cònjuge o un parent proper, ja que les característiques de la malaltia fan que recaigui una gran càrrega sobre el portador d'aquest rol; amb l'avenç malaltia incrementa la pressió, i acaba implicant la vida del cuidador en l'àmbit social, psicològic, físic i econòmic En els pas desenvolupats, aquesta patologia és una de les més costoses per a la societat.
Les imatges que has triat són molt bones!
ResponEliminaPotser hi haguessis pogut incloure més informació de cara a la vida dels pacients que pateixen aquesta malaltia.
Nota: 7